El projecte A jugar, al carrer! fa comunitat per transformar l'espai públic.

Imaginar més enllà de la realitat per transformar-la no sempre és un exercici natural. A vegades és una pedagogia, una mena de formació que, com ara aquell múscul que no recordem que tenim, s’ha d’aprendre a exercir. I ser conscients que la ciutat és també dels infants és un fet que s’ha de recordar i explicar.

Per això neixen projectes com ara A jugar, a carrer!, que al llarg del curs 2022-23 va involucrar 175 alumnes de les escoles Rubén Darío, Collaso i Gil, Elisabets i els instituts Miquel Taradell i Milà i Fontanals en l’exercici d’imaginar noves formes de jugar a espais oberts del barri. És una iniciativa que busca que infants i joves esdevinguin agents actius en la configuració del seu entorn, una iniciativa arrelada al territori que connecta escoles i instituts amb agents culturals, municipals i comunitaris.

“Com millor aprenen els petits és jugant. És quan realment tenen interès i s’impliquen”, explica Laura, professora de l’escola Collaso i Gil. “La veritat és que els espais que estan destinats per ells al barri són molt pocs, i és important que es trobin a gust i hi hagi coses per ells que potenciïn la seva imaginació”, diu. “S’ha d’educar per formar persones crítiques, pensadores, capaços de millorar les coses”, subratlla la mestra.

A les escoles ho saben. Jugant entre uns i altres aprenen els valors de socialitzar, de fer activitats saludables, sostenibles, accessibles, en espais naturalitzats, estructurats i segurs. I els experts no es cansen de repetir-ho: jugant s’exerceix la llibertat d’elecció i control d’una activitat i el control, es fa una certa exploració del risc i dels propis límits, es desenvolupa l’autoestima, es descarreguen tensions, es satisfan fantasies i s’acaba compartint espais en comunitat.

Classe fora de classe

Tota va començar un matí de tardor en horari lectiu. Una classe especial, diferent, que és va viure fora de les parets de classe. Els alumnes de 5è de les escoles implicades van sortir al carrer i, entre profes i monitors de la cooperativa d’arquitectura Voltes, van ser animats a mirar els espais de la plaça Coromines i els jardins de Sant Pau del Camp amb ulls d’intrèpids exploradors, observant a les persones que passegen o descansen en ells, prenent nota en quaderns sobre els arbres, les flors, el terra, els diferents tipus de mobiliari -bancs? taules? papereres?, gronxadors?-, i els diferents sorolls o els silencis que, si pares atenció, descobreixes allà.

A partir d’aquesta observació, els alumnes van començar a imaginar tot el que es podia canviar per millorar aquests espais. I a poc a poc, com si haguessin fet un clic al cap, van començar a compartir pensaments, idees i projectes: alguns afinadíssims, altres impactants, i alguns esbojarrats (com ha de ser): va sortir la idea de construir un escenari amb plantes i flors, amb una rampa accessible per què tothom pugui pujar per cantar, ballar o fer un petit teatre; un altre grup va imaginar una pista polivalent on jugar a bàsquet, futbol i ping-pong; d’altres van donar la idea de posar una preciosa font d’aigua al bell mig de la plaça, i algú altre, mig rient, va dir de canviar-la per una font de xocolata. “Quasi tot és possible!”, va dir somrient una de les professores quan va sentir tan llaminera proposició.

El projecte A jugar, al carrer! tracta precisament d’això: impulsar creació, alliberar la imaginació per millorar una plaça, per fer-la més apta per a nenes i nens, i poder jugar més i millor. Uns dies després, a classe, Nashla, alumna de 5è de l’escola Collaso i Gil, en un nou exercici del projecte, va apuntar en un paper i amb retoladors de tots els colors quatre espais nous per pintar, jugar amb aigua i patinar.

Expressió, moviment, experimentació i tranquil·litat

Un cop la imaginació és lliure, el procés de transformació va continuar al llarg dels mesos. A partir de les idees d’uns i altres, van començar a construir una sèrie de maquetes, fetes de cartó, paper, fil i moltes coses més. I més tard, amb aquestes maquetes van fer una petita exposició al CCCB on van presentar als alumnes dels instituts del barri les seves propostes dividides en diferents tipus de jocs: expressió artística (cantar, ballar, fer teatre, pintar, escoltar música); moviment (amagar-se, lliscar, patinar, fer equilibris, córrer, enfilar-se, balancejar-se, gronxar-se, saltar…); experimentació (jocs d’aigua, jocs amb sorra, construccions…), i tranquil·litat (lectura, jocs de taula, jocs amb el mòbil, joc simbòlic…).

Mesos després, i gràcies als tallers professionals de la cooperativa Impulsem, els joves dels instituts del barri van intentar fer realitat aquestes idees, una realitat adaptada i possible, és clar: treballant amb materials com ara la fusta, pintura, la tela o el ferro van construir una preciosa i enorme estructura amb una part de teatre, una altra part per jocs i un altra part de pissarra.

Aquesta estructura fa un temps que va a cadascuna de les escoles que han participat en el projecte, i les nenes i nens juguen amb ella. Un cop hagi fet la rotació a tots els centres, aquest superelement de joc inventat i construït entre infants i joves del barri estarà al Banc de Recursos Mancomunats de Ciutat Vella i es podrà demanar de forma comunitària per continuar donant-li vida al joc. I així tothom podrà gaudir d’aquesta estructura, un superjoc que porta dins seu un petit secret: és el secret de la imaginació participant en la transformació de la realitat.

En el marc de la Setmana de l’Arquitectura de l’Ajuntament de Barcelona, la Cooperativa Voltes organitza una activitat en torn el projecte A Jugar, al Carrer!, i el 31 de maig a les 17.30 h es presenta la peça documental realitzada per Raimón Fransoy + debat a la sala Milaway ( Institut Milà i Fontanals (Plaça Folch i Torres, 1).

A jugar, al carrer! és un projecte que convida a infants i joves del Raval a imaginar altres maneres de jugar. La iniciativa és resultat de la col·laboració entre el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona, Voltes Cooperativa d’Arquitectura i la Cooperativa Impulsem, i s’emmarca en el programa de Cultura i Educació Caixa d’Eines del Pla de Barris de l’Ajuntament de Barcelona.