La plaça de Sant Miquel, al Gòtic, llueix renovada, sense cotxes, amb arbres, llum i un flamant parc infantil.
Un dels barris més antics de Barcelona estrena nou espai; la plaça de Sant Miquel, al cor del Gòtic, llueix renovada, sense cotxes, amb arbres, llum i un flamant parc infantil. Després de molts anys de trobades, debats, discussions i hores i hores de reunions, el veïnat del barri ha aconseguit que la plaça – una esplanada grisa de pàrquing plena de cotxes fins no fa tant – s’hagi transformat en un espai acollidor per tothom, un punt de trobada per nenes i nens, obert a persones de tota edat i condició.
La Cèlia mira jugar a la seva nena Aitana, de quatre anys, i gaudeix veient-la gaudir. “Vivim aquí al costat, i des d’ara mateix ja el considerem el nostre parc. Abans quasi no veníem, perquè era horrible. Estava al corrent de la lluita per la veïnificació d’aquest espai i, veient-lo, realment val la pena”, diu.
L’Alejandra i l’Ana, vénen de més lluny, del Raval. Han arribat fins aquí amb la filla de l’Alejandra, la Charlotte, de tres anys, per donar una ullada al nou parc infantil. “Abans aquesta plaça era un espai apagat, sense vida. Ara tots aquests colors i aquests jocs son tot una altra cosa”, diu l’Alejandra, per qui és un goig veure a la seva filla tan contenta. Ho té clar: “vindrem més sovint”, assegura.
“Perfecte, perfecte!” crida Joel entrant directe cap als petits llits elàstics del parc infantil, que fan furor entre la mainada. Aquest Joel, un petit barceloní de menys de tres anys, ja ha fet seu el nou espai, i crida i juga amb amigues i amics, amb petits com ell, coneguts o no. “Feia mesos que cada dia preguntava quan podria jugar en el nou parc!” diu el seu pare somrient i quasi corrent darrere el seu fill mentre explica que partir d’ara passaran moltes tardes a la nova plaça de Sant Miquel.
Un espai lliure de cotxes
La Teresa Caja mira el petit Joel i somriu, asseguda a un dels nous bancs de la plaça. S’emociona i fa memòria de tot el que ella, la seva família i el veïnat ha viscut i ha vist passar per aquest indret de la ciutat. Té setanta-un anys i va néixer quan això “encara eren carrerets estrets, en una casa que van expropiar per fer l’edifici Novíssim de l’Ajuntament de Barcelona”, recorda. Ara, amb la nova plaça acabada d’estrenar, en les seves primeres hores en les quals per fi la veu plena criatures sorolloses i juganeres – un moment tantes vegades somiat -, està contenta.
La Teresa és conscient que forma part d’un conglomerat de persones que van estar anys perseverant per aconseguir que aquest espai es deslliurés dels cotxes i es transformés en una plaça per la gent. “Avui és un dia agredolç: molts dels que van lluitar per això ja no viuen per gaudir-ho, però a la vegada és, per fi una realitat, i això em fa sentir bé”, diu mirant i remirant tots els nous racons i nous detalls de la plaça – el nou paviment, les llums, les papereres, els bancs, els arbres, el sorral, els jocs de carrer – que ella ha vist construir i créixer, donat que els balcons de casa seva donen a la plaça mateixa.
La Teresa recorda quan ella i les seves germanes jugaven per aquests carrers, a la xarranca, amb peces fetes pel fuster del barri, o quan s’amagaven als jardins del Palau Centelles, ubicat a la cantonada. El seu pare era el drapaire del barri i ella ja l’ajudava a fer reciclatge abans que aquesta acció tingués nom: “Llavors ja es reaprofitava tot: des del paper o els teixits, passant per les ampolles de cava o el pa dur. Recordo que fèiem paquets de pa i els veníem a les lleteries del barri – on hi havia vaques, que sentíem mugir des de casa -, per alimentar les gallines!”.
La reivindicació de la plaça com espai pel veïnat sense cotxes comença a tenir impacte el 1979, quan membres de l’Associació de Veïns del Gòtic organitzen una festa de tot un cap de setmana a l’espai de la vella plaça -amb música, teatre, gimcanes i xocolatada – per explicar que necessitaven que aquell espai brut, ple de taques de grassa de camions, es transformés en un espai de trobada. La reivindicació va continuar al llarg dels anys; van escriure cartes i van demanar que els escoltessin. Per fi, l’any 1995 van tenir la primera trobada amb l’Ajuntament, i fins ara. Un llarguíssim camí per un somni col·lectiu i persistent, a prova de desesperança, que no va decaure fins a fer-se realitat.
La nova plaça de Sant Miquel guanya per la ciutadania 4.317 metres quadrats d’espai públic. Aquesta actuació, que afavoreix noves dinàmiques d’ús comunitari, està emmarcada en el Pla de Barris del Raval Sud i el Gòtic Sud.