La propera edició del Pla de Barris incideix a la zona muntanya de la ciutat i activa gairebé 200 projectes al Carmel i Can Baró, amb 11 milions d’euros de pressupost, i a Nou Barris amb més de 43 milions.
Malgrat tenen característiques diferents, els dos districtes comparteixen algunes línies de treball. Per exemple, l’habitatge és un dels eixos centrals del Pla de Barris del Carmel, i a Nou Barris també s’hi fan actuacions en el marc del programa de finques d’alta complexitat i es mantenen projectes com el de suport psicològic per a persones en situació de vulnerabilitat residencial que es duu a terme a la Zona Nord.
Als dos districtes també s’activen o es consoliden iniciatives en l’àmbit econòmic i de l’ocupació. Es fan extensives iniciatives com la XARSE que el Pla de Barris ja ha activat amb èxit a d’altres punts de la ciutat en el marc del pla de xoc de la Covid. En paral·lel, es posen a disposició dels veïns dispositius d’orientació laboral, programes de formació ocupacional i de regularització mitjançant la contractació i l’homologació d’estudis. En el cas de Nou Barris, el Pla de Barris reforça amb algunes actuacions el desenvolupament del comerç de proximitat de forma simultània al Pla de Desenvolupament Econòmic del districte. Pel que fa al Carmel i Can Baró, destaca la implantació d’un mercat itinerant a Can Baró, així com es buscarà potenciar el comerç de proximitat al districte.
Una tercera línia de treball comuna treballa en la recuperació de la memòria històrica dels barris per apropar el passat a les noves generacions mitjançant diversos projectes i iniciatives teixides amb les entitats locals.
El Pla de Barris de Nou Barris actua sobre més del 70% del territori
La segona edició del Pla de Barris actua sobre 9 dels 13 barris del districte: es dóna continuïtat a Roquetes, Trinitat Nova i Zona Nord amb el manteniment de projectes estructurals i es desplega a Verdum, La Prosperitat, el Turó de la Peira i Can Peguera. Amb més de 168.000 habitants de procedències molt diverses, es tracta d’un dels districtes més densos i amb índexs de desigualtats més alts de la ciutat. A banda de la complexa orografia del terreny i la discontinuïtat del territori, també es tracta d’un territori amb una mitjana d’edat jove i, en concret, amb un gruix d’infants, adolescents i joves. Aquest col·lectiu és un dels prioritaris d’aquesta nova edició del Pla de Barris que els concep com a protagonistes del canvi.
El pressupost en l’eix Educació i Salut Pública del Pla de Barris de Nou Barris és de 14.850.000 euros; la partida més important a tots els plans de barris amb l’excepció de la Zona Nord i Can Peguera. Gràcies al Pla de Barris, s’incorporaran 14 educadores socials -13 a centres de primària i secundària i una a escoles bressol de la Zona Nord- i s’actuarà a 19 centres educatius. Destaca la inversió de 9 milions d’euros a tres centres educatius del districte. Es tracta de l’IES Galileo Galilei de La Prosperitat i a l’Escola Prosperitat, l’Institut Escola Antaviana a Roquetes i de l’Escola El Turó del Turó de la Peira. En aquests centres es faran millores en la infraestructura i equipaments i, a banda, s’incorporen diversos projectes educatius complementaris que treballen les arts escèniques com a eina socioeducativa.
Més enllà de l’educació formal, es potencia l’accés a les activitats extraescolars en col·laboració amb entitats i l’educació en el lleure, s’activen programes per a la resolució de conflictes als centres educatius i s’obriran equipaments al districte com a nous espais comunitaris (Espai Tres Ulls a Trinitat Nova).
Una altra línia de treball activa s’enfoca en l’aprenentatge d’oficis i l’acompanyament per incentivar que els estudiants cursin estudis postobligatoris, ja sigui batxillerat o cicles formatius. Encara en l’entorn educatiu també es faran diverses actuacions en la lògica de l’entorn escolar segur.
S’impulsa un programa de dinamització dels joves a Trinitat Nova com a resposta a la manca d’espais d’oci i lleure i amb la voluntat de treballar el sentiment de pertinença al barri. També en clau de jovent, es generarà un espai per a joves a la Zona Nord i, en aquesta línia però en el capítol d’intervenció a l’espai públic, s’impulsa la transformació del parc del Turó de la Peira amb la idea que sigui un espai de referència no només per als adults sinó també per als joves. En aquest sentit també s’incorporaran nous usos en clau esportiva i comunitària.
Una segona intervenció destacada és el Balcó d’Equipaments de Can Peguera. Forma part del Pla de Futur de Can Peguera: un projecte de redefinició del barri en àmbits com l’habitatge, la mobilitat o l’accessibilitat. El Balcó d’Equipaments és la primera intervenció d’aquest pla i millorarà la connectivitat entre Turó de la Peira i Can Peguera així com adequarà els accessos amb un nou ascensor al Parc del Turó. També s’habilitarà una pista esportiva per a usos comunitaris que es compartirà amb la Residència Pi i Molist.
Tanmateix es remodelaran la plaça Verdum i la plaça Roquetes, el carrer Pedrosa a Trinitat Nova, es reurbanitzarà el carrer Llopis i el Pla dels Cirerers, s’adequarà provisionalment una part de l’Espai de la Ideal Flor de La Prosperitat per a usos esportius i comunitaris i es faran millores a l’espai públic de la zona nord del mateix barri.
En el cas de Vallbona, el Pla de Barris vol aprofitar l’oportunitat del soterrament ferroviari per culminar, amb la participació veïnal, el Pla Director per a la Transformació Urbana. Es tracta d’un document que regirà el futur del barri i que incideix en aspectes com la modificació del planejament per a la conservació de la zona agrària de La Ponderosa, la connectivitat (amb la remodelació de l’anomenat Pont dels dos Ulls), l’habitatge, la memòria popular o el desenvolupament de projectes educatius i comunitaris vinculats a l’agroecologia.
Per últim, a la Zona Nord, el Pla de Barris suma a la millora de la cobertura del transport públic amb el bus a demanda com a referent i la dignificació de l’espai públic a la zona de Torre Baró. També es desplegarà la segona fase de les escales mecàniques per tal de generar itineraris accessibles al barri i millorar la connectivitat del veïnat.
Pel que fa a l’àmbit de la salut, els nous plans de barri del districte engeguen una línia de treball específica amb programes de prevenció del consum de tòxics i alcohol. D’altra banda, arran de la Covid ha empitjorat el benestar emocional de les famílies que ja estaven en un context complex. Per això també s’engegaran programes per a la millora de la salut mental. Una tercera línia de treball incidirà en el desenvolupament de programes que fomentin les relacions afectivo – sexuals positives.
Més de 5,5 milions d’euros en la millora de l’habitatge i l’espai públic al Carmel i Can Baró
El districte d’Horta – Guinardó el formen una pluralitat de barris molt heterogenis i diversos entre sí. En aquesta edició, el Pla de Barris actua als barris del Carmel i Can Baró que tenen una alta densitat urbana i condicions orogràfiques complicades. Amb matisos, els dos barris tenen problemes d’accessibilitat i també col·lectius amb situacions de precarietat. Els dos barris, però, compten amb un teixit associatiu actiu i destacable que articula demandes i que reivindica millores com ara equipaments i espais comunitaris.
Un dels reptes més importants és la millora del parc d’habitatge. El Pla de Barris invertirà 1.800.000 milions d’euros amb l’objectiu d’abordar de manera integral les situacions de vulnerabilitat residencial al Carmel i en la promoció de la rehabilitació d’habitatges i la regeneració urbana. Es considera la necessitat d’intervenció tenint en compte l’emergència climàtica, la sostenibilitat i la població que està en situació de pobresa energètica; també amb la consciència que el parc d’habitatges està envellit i els pisos són molt petits i que en alguns casos no compten amb les condicions mínimes d’habitabilitat. Com a la resta de plans de barris també es manté actiu tant al barri del Carmel com a Can Baró el programa de rehabilitació de finques d’alta complexitat.
D’altra banda, per tal de millorar l’espai públic en aquests dos barris es faran intervencions per valor de 3.900.000 euros. Per exemple, la pacificació de la plaça de Can Baró (on hi ha situada l’Escola Acis-Artur Martorell) o la implantació d’escales mecàniques al passatge de la Font de la Mulassa, al barri del Carmel. També s’intensificarà la retirada de l’amiant a l’entorn del Turó de la Rovira i es reurbanitzaran els Jardins Jaume Planas, al Carmel i es transformaran els carrers d’Albert Llanas i Miquel dels Sants Oliver, a Can Baró amb l’objectiu de reurbanitzar-los i ampliar voreres.
En l’àmbit educatiu, esportiu i de la salut, El Pla de Barris compta amb un pressupost de 2.900.000 euros al Carmel i Can Baró. A banda de projectes comuns amb d’altres plans de barri, com són Caixa d’Eines o la incorporació de nous perfils professionals als centres -7 educadors i gestors emocionals-, es treballarà per facilitar l’accés als estudis universitaris o superiors dels veïns més joves. També s’iniciarà la transformació del projecte educatiu de l’Escola Institut Mirades (antiga escola Taxonera) i es faran millores als equipaments de l’Institut Escola Coves d’en Cimany. També es milloraran les pistes esportives de Can Baró i els vestidors del camp de futbol del Carmel.
En paral·lel, i en relació a l’anterior Pla de Barris, es continuarà fent un manteniment dels projectes de la Teixonera i Sant Genís dels Agudells, mantenint els nous perfils professionals incorporats als centre educatius, així com els projectes d’educació i cultura com ara l’Integrasons. D’altra banda, també seguirà actiu el programa de rehabilitació de Finques d’Alta Complexitat en aquests dos barris de la ciutat.