“Tots els aprenentatges més importants de la vida es fan jugant”, diu el psicopedagog italià Francesco Tonucci. Per això la ciutat –dissenyada sobretot per activitats laborals de l’adult- ha transformar-se en un espai que també aculli la possibilitat de jugar en llibertat. Per aconseguir-ho, s’ha d’escoltar els millors experts en el joc: els infants.
Aquesta és exactament la proposta de A jugar, al carrer!, un projecte educatiu i comunitari perquè infants i joves esdevinguin agents actius en la configuració de l’espai del seu entorn. En aquesta iniciativa, en la que participen escoles, instituts i agents municipals, socials i culturals del Raval, els protagonistes absoluts són les nenes i els nens. La idea és recuperar l’ús col·lectiu de l’espai públic i millorar-lo perquè sigui més intergeneracional, segur, accessible i saludable, fomentant el joc al carrer.
Exploradors urbans
La primera part del projecte és pensar a través de l’experiència de passejar i mirar, explicar com els agradaria que fos aquest espai i quines idees proposen per jugar més i millor.
En un segon moment algunes d’aquestes idees de jocs es faran realitat en tallers de construcció que desenvoluparan estudiants de tercer d’ESO dels instituts del barri. I l’última part serà una trobada col·lectiva a l’estiu per gaudir -jugant, és clar- d’aquests nous artefactes de joc.
Des de l’inici d’aquest curs, nens i nenes de 5è de primària han sortit de l’escola per caminar pels carrers observant amb ulls d’exploradors dos espais específics del barri: la plaça Coromines i els jardins de Sant Pau del Camp.
Un matí d’octubre, poc després de les nou del matí, la primera sessió de treball és trencadora: és horari de classe, però caminem l’aire lliure, i no poden parar de riure i parlar.
Un grup ja ha arribat a la plaça Coromines, i l’entusiasme és tal que profes i monitores han de fer esforços perquè es concentrin. Es tracta d’aprendre, i l’exercici funciona a partir de l’observació i qüestionament de l’espai, utilitzant adhesius amb figures de persones, gossos, fanals, bancs per seure, núvols, plantes, soroll i moltes més.
La idea és mapejar la plaça a partir del que veuen. “Encara que ho sembli, no és hora de pati: hem vingut a treballar. Teniu una feina molt important: millorar l’espai”, diu un professor.
La Nur, de deu anys, és l’encarregada de llegir les preguntes que ajuden en aquesta tasca: “quin tipus de persones estem veient ara?, són adults, famílies, joves, grans?, què fan?, el terra és dur o és tou?, ens podem guardar del sol, o de la pluja?, hi ha natura?”
Ells encara no ho saben, però estan aprenent a ser creatius, a mirar i llegir un plànol, a analitzar l’espai públic, a entendre que aquell espai també és seu i que tenen molt a dir. L’Ayesha, ràpida agafant la idea, diu: “hi ha molt espai per córrer, i això està molt bé, però aquí també podríem posar un gronxador gegant”.
Tobogans, jardins i aigua
Un altre dia, amb motiu de la Biennal del Pensament, els alumnes fan una sessió de tipus més artístic, amb el grup teatral Eléctrico 28. També es desenvolupa al carrer, però aquest cop han de pensar com els agradaria que fos l’espai públic al llarg de tot el trajecte fins arribar a la plaça Coromines.
Un grup de peques va guiat per l’Emili, un dinamitzador que s’anomena a ell mateix ‘urbanauta’. Passejant, els anima a pensar en transformar l’espai del barri, sense posar límits a la imaginació. Això és un gran joc en si mateix, i les propostes són espectaculars: volen jardins, fonts d’aigua, tobogans, un senyal que digui GO en comptes d’ STOP, que sempre soni la música, una màquina de patates fregides gegant i un centre per acollir a persones que no tenen casa.
Un mapa de jocs
Una setmana després, monitors i alumnes es tornen a retrobar, aquest cop a l’aula. A la classe de 5A de l’escola Collaso i Gil toca fer l’exercici de repassar entre tots les observacions i reflexions al voltant dels dos espais estudiats. Tot seguit, comencen a demanar propostes de joc i millor ubicació en els espais a partir de quatre categories: moviment, tranquil·litat, expressió artística i experimentació.
Marta i Albert, els dinamitzadors, i l’Òscar, el professor, aconsegueixen que al llarg de 90 minuts no perdin el fil de l’exercici i estiguin concentrats. A partir de les propostes de cadascun dels alumnes fan llistes de tipus de jocs -saltar, pilla-pilla, mata-conills, fet i amagar, ping-pong, patinar, tocar i parar, jugar a pilota..- , i els classifiquen en els millors punts de desenvolupament a la plaça de Sant Pau del Camp.
A la Nashla, de deu anys, se li han acudit ràpidament quatre jocs -ballar, pintar, jugar amb aigua i patinar- i els apunta amb molta cura amb retoladors de colors a la llibreta. Al final de l’exercici queda molt contenta perquè les seves propostes han triomfat entre els companys. També està contenta perquè d’aquí no tant tindran una nova sessió per experimentar aquestes propostes a la plaça. Es a dir, la Nashla, sap que sortiran a jugar al carrer.
«A jugar, al carrer!» és un projecte comunitari que s’emmarca en el programa de cultura i educació Caixa d’eines de Pla de barris de l’Ajuntament de Barcelona i és el resultat de la col·laboració entre Voltes Cooperativa d’Arquitectura, Impulsem i el CCCB, i amb la participació de l’Escola Collaso i Gil, Escola Milà i Fontanals, Escola Rubén Dario, Institut Escola Elisabets, Institut Miquel Tarradell i Institut Milà i Fontanals.