La tesina que la María José, veïna de la Trinitat Vella, va fer sobre el Rec Comtal va ser la primera pedra d’un projecte que es va anar construint al voltant de la memòria històrica de tot el barri. La recerca que va engegar la va portar a conèixer Amador Expósito, un veí que, com la majoria, de nen passejava i es banyava en el Rec Comtal. A l’Amador, ja de petit, li fascinava la història i preguntava sense treva a la gent gran què havia passat allà durant la guerra i la postguerra.

Ara, Trinitat Vella és un dels barris de la ciutat que té la història més documentada, la Memòria Visual de Trinitat Vella (MVTV), gràcies a aquella espurna, per l’any 2008, i al suport rebut pel Pla de Barris, que ha permès sistematitzar la recollida, la conservació i la socialització de fotografies i altres documents visuals que relaten la vida del barri, les seves lluites i els seus assoliments. L’Associació per a la Recerca i Divulgació de la Memòria Històrica de Trinitat Vella, creada, entre d’altres, per l’Amador i la M. José, és un dels pilars d’aquest projecte, del qual formen part altres entitats del barri com Trinitat Uneix, la Biblioteca José Barbero, la iniciativa Baja a la Plaza, el Col·legi Santíssima Trinitat, l’Arxiu Fotogràfic de Barcelona i l’Arxiu Municipal del Districte de Sant Andreu, a més d’equipaments. Estan organitzades en una Taula de memòria dinamitzada per l’Observatori de la Vida Quotidiana. Ara mateix, el projecte disposa d’un web que recull tota la informació sobre les diferents activitats que duen a terme.

Memòria col·laborativa i comunitària

L’arrel del projecte és de caire comunitari, tal com el descriu Expósito, “ja que pretén (i ho aconsegueix) implicar molta gent del veïnat, que ha anat aportant fotos i històries que en són la base i que permeten visibilitzar, a través d’exposicions, diaris i altres activitats, com era el barri, com ha anat canviant i com els veïns i les veïnes hem aportat a aquest canvi. Tenim un arxiu molt nodrit i continuem recollint allò que la gent conserva al seu fons familiar i vol compartir”. A aquest moviment veïnal s’afegeix la complicitat d’institucions educatives i culturals del districte de Sant Andreu, del Sistema Municipal d’Arxius i dels comerciants del barri. De fet, l’arxiu físic el conserven en un local de l’Associació de Comerciants de Trinitat Vella.

Memòria Visual de Trinitat Vella: la història i les històries d’un barri 

La memòria visual són també les històries que explica la gent del barri i que es recullen en vídeos i llibres. Històries de vida, de migracions, de guerra, d’activisme antifranquista, de lluites compartides.

En la primera etapa del projecte, fins al 2021, ens explica Miquel Àngel Lozano, cap de Projecte del Pla de Barris de la Trinitat Vella, “van posar l’èmfasi en la memòria popular de les lluites veïnals, gràcies a les quals s’ha anat construint el barri tal com és ara, en les diferents etapes de les migracions i en com aquestes anaven canviant la fesomia del barri”.

Expósito concreta les activitats d’aquest període en exposicions fotogràfiques que es van fer als comerços del barri, al llibre Diari de Trinitat Vella. Un barri a cops de gent, mobilitzacions que van aconseguir escoles, atenció sanitària, habitatge, transport. Potser un vessant més desconegut d’aquestes lluites ha estat la de les vocalies de dones de les associacions veïnals, que des del 1976 van començar a exigir que les dones preses a la presó de la Trinitat Vella fossin alliberades. Aquests fets han quedat recollits en el documental “Veïnatges forçats”, realitzat per la Júlia Montilla, en el marc del projecte MVTV.

Aquest tema de la presó justament va tenir la seva continuïtat en la jornada “Perifèriques: Les preses de Trinitat Vella”, que pretenia destacar i dignificar la memòria de les preses socials i polítiques de la Presó de Dones. 

Un projecte que no s’acaba

Pel que fa a l’etapa actual del projecte, s’estan duent a terme diverses activitats de calat, com ara una sèrie web de cinc episodis que parlarà d’urbanisme i habitatge, una novel·la gràfica sobre el servei domèstic i una exposició sobre festes populars del barri.

En preguntar-li sobre la sèrie web, Expósito comenta que “l’habitatge és una de les temàtiques que històricament ha afectat més aquest barri i es vol mostrar com cases de segona residència de la classe mitjana i burgesa de Barcelona van configurar el barri fins a l’època de l’autoconstrucció i els blocs d’habitatge públic. Es vol mostrar com durant el franquisme l’infrahabitatge va marcar les dinàmiques del barri i també la importància de la construcció del nus de la Trinitat”.

Pel que fa a la novel·la gràfica sobre el servei domèstic, compara la situació actual de les treballadores de la llar immigrades i diverses amb les migrades de les primeres onades de diferents parts de l’Estat espanyol.

En relació amb l’exposició sobre les festes populars del barri, Lozano subratlla la importància de les cultures populars i de les festes com a moments de trobada i gaudi comunitari.

El futur del projecte passa també per l’ampliació de la base i les temàtiques. No fa ni tres anys, una nova associació, Trinitat Uneix, s’ha afegit al projecte i ha aportat el vessant més mediambiental i de sostenibilitat i, ara mateix, com ens explica el seu president, Paco Flórez, dona suport a les activitats al voltant del Rec Comtal, com, per exemple, en les rutes de visita que s’organitzen. Així doncs, la Memòria Visual de la Trinitat Vella continua creixent, com un exemple de treball comunitari i memòria a la ciutat de Barcelona.