“Les dones hem tingut un paper molt important en les transformacions aconseguides al barri i, en canvi, no se’ns ha reconegut res”. Aquesta frase, d’una participant a la trobada “Fem safareig a La Marina”, resumeix perfectament l’esperit del grup de dones que van assistir-hi com a punt de partida d’un procés de recuperació de les memòries feministes del barri.

Però què vol dir “memòries feministes del barri”? Segons ens explica una de les tècniques del Pla Comunitari de La Marina (PDC), la Loredana Rando, es tracta de la confluència de dos espais, l’Eix de cultura i memòria, grup obert des d’on es coordinen projectes que es desenvolupen al barri envers la memòria històrica, i Taula de Dones des d’on sorgeix la necessitat de recuperar les memòries del veïnat, les lluites i els espais comunitaris des d’una perspectiva feminista; és a dir, tot allò que van fer les dones del barri, però que no es va visibilitzar en el seu moment, ans al contrari, mai se’n va reconèixer l’autoria. L’altra tècnica del PDC, l’Ariadna Palà, remarca que l’espai és no mixt, per a dones i identitats dissidents, tal com volien les veïnes implicades, que són moltes!

Els processos reivindicatius a La Marina han configurat un barri del qual la majoria de participants a la trobada se senten orgulloses.

Dones, lluites i bon veïnatge

Quan parlem de lluites, parlem de reivindicacions enfront dels poders, per dignificar tot el barri, com, per exemple, l’exigència de més transport públic, escoles, instituts i altres. Activisme que va quedar “ocult” darrere el reconeixement només als homes. Segons una altra participant, totes les associacions de veïns (AV), on es coïa la majoria de mobilitzacions, estaven presidides per homes, però les que feien la majoria de les tasques per aconseguir participació en les manifestacions eren les dones.

Ara la situació no és tan exagerada i, de les cinc AV, dues estan presidides per dones. Potser aquest canvi de tendència és el que ha propiciat que des del veïnat, Taula de Dones i l’Eix de cultura i memòria, s’hagi cregut important recollir i reconèixer la tasca de les dones del barri. Procés que PDC està acompanyant.

Recordem que la zona de La Marina va ser un barri construït per donar resposta a la necessitat imperiosa d’habitatge per col·lectius de migrants des dels anys 50 fins als 80 del segle passat. Aixecat ràpidament i lluny del centre, les seves característiques principals van ser l’aïllament i la precarietat de la majoria del veïnat. La manca d’equipaments educatius, sanitaris, de transport públic i la degradació dels espais públics van impulsar la implicació de moltes dones (i homes) en processos reivindicatius, gràcies als quals s’ha configurat un barri del qual la majoria de participants a la trobada se senten orgulloses.

“L’Angeleta era la castanyera primer i propietària d’una botiga de joguines que tothom coneixia i estimava”

Dones protagonistes de la seva època

A banda de les lluites col·lectives, l’objectiu de “Fem safareig” també era posar noms a aquelles dones que van fer de la millora de la comunitat un objectiu de la seva vida. La Pepita Casanellas va estar en boca de totes les dones, per la seva transcendència i llegat en el barri. Mestra de l’escola Port, va ser un personatge clau en la història del barri, però sobretot va deixar empremta en moltes de les nenes, alumnes a qui donava suport per extraure totes les capacitats possibles, i evitar que deixessin els estudis, com era habitual en les dècades encara franquistes i en entorns econòmicament complicats, com era la zona del Port.

Però van aparèixer molts altres noms, com l’Angeleta, que quasi tothom havia conegut, castanyera i posteriorment propietària d’una botiga de joguines, personatge molt estimat i clau també en la creació de comunitat. O la “mestra de Can Tunis”, la Maria Ortega, o les pescadores, o les obreres de la fàbrica de la Phillips i la SEAT … un munt de veus no escoltades, no recordades, que, a partir d’aquest procés de recuperació podran tenir el lloc que els correspon.

No obstant això, va quedar clar que la memòria no ha d’excloure el present, sinó que és una bona oportunitat per reconèixer trajectòries actuals de dones que fa anys que lluiten per aconseguir millores per a la col·lectivitat. És el cas de la Guillermina Sanisidro, del Sindicat de mares en la diversitat funcional, que era present a la Trobada i a qui la resta de participants va felicitar per la seva incansable tasca. O el reconeixement que moltes reclamaven per al col·lectiu de les joves d’Estrelles Altes, que dinamitzen activitats per conscienciar el veïnat de La Marina sobre desigualtats i violències de gènere. I, perquè no, marcar com a esdeveniment clau del barri el “ball de les dones”, ideat i organitzat pel col·lectiu Ona Nova per ser un espai no mixt d’esbarjo i alegria compartida entre les dones del barri. Avui encara se celebra.

Espais “de dones”, espais polítics 

A banda de la memòria de les lluites, de les dones significades, la trobada “Fem safareig” també va mapar els espais de dones del barri. En un mapa real es van anar “pinejant” aquelles places, centres i equipaments que, per algun motiu, van ser importants en la vida de les dones. Com, per exemple, el mercat, les cafeteries (una de les participants va declarar “els bars eren per als homes i les cafeteries, per a les dones”, marcant la importància dels espais on es trobaven per compartir penes i alegries en clau femenina). També es van col·locar al mapa places i llocs de trobada que eren els punts de partida de les manifestacions o les tallades de trànsit per reclamar més mitjans de transport o equipaments.

El Pla Comunitari de La Marina i el 8M

La primera sessió del procés de recuperació de les memòries feministes del barri, “Fem safareig a La Marina”, va ser organitzada pel Pla Comunitari de La Marina-Zona Franca, un projecte comunitari que acompanya els processos que vulguin materialitzar les veïnes i els veïns, així com proposar, vertebrar i acompanyar respostes col·lectives per a aquestes. La Taula de Dones, abans esmentada, és molt potent gràcies a les veteranes de l’autoorganització veïnal i les noves generacions que pugen amb una mirada feminista molt arrelada. A partir d’aquest primer encontre s’aniran construint propostes de materials, vídeos o exposicions que permetran obrir i mostrar al barri (i a la ciutat) aquesta memòria, la de les dones de La Marina.