La Trinitat Vella llueix un renovat passadís inferior que connecta el carrer Mare de Déu de Lorda amb la Via de Bàrcino.
Sempre funciona. Quan les coses acaben bé, la clàssica comparativa abans/després impregna tot, per un temps, de la força del treball conjunt entre persones. Caminant amunt i avall pel nou Passadís de la Trini, mirant els detalls de llum, les lluents rajoles vermelles, el terra i el sostre nou, les parets decorades amb il·lustracions del barri, un somriure s’escapa i pensem, per un moment, que tot és possible. No fa gaire mesos abans, i durant dècades, el Passadís era un llarg espai de pas fosc, ple d’esquerdes i goteres. Un espai deteriorat on convivien, com podien, algunes entitats del barri. I era també una drecera que connectava el centre del barri amb els serveis i equipaments importants, que el veïnat creuava -com un peatge molest- a pas ràpid.
En aquesta situació, l’any 2017 el Pla de Barris de la Trinitat Vella va proposar-se a millorar aquest espai d’estada i de trànsit, donant suport i visibilitat a les entitats i la seva febril activitat comunitària. Ara, per fi, després de tant de temps de reivindicacions, de llargs debats i reunions, el Passadís llueix com nou, i té tots els números per transformar-se en el nou pol social i cultural de la Trini. De sobte, ara ve de gust visitar a alguna d’entitats ubicades en aquest paradigmàtic pas del barri, quedar-se de xarrera amb les persones que trobem en la mateixa ruta o, simplement, caminar tranquils entre les parets del Passadís cap al nostre destí.
Dignificar el teixit associatiu
“La veritat és que estem contents. Ha quedat molt bé. Era un punt de lluita del barri des de feia molt temps, perquè l’espai estava en una situació insostenible. Feia por passar per aquí!”, explica Inma Castro, de l’Espai Barcino, ubicat al Centre Cívic Trinitat Vella, a tocar del Passadís. Més enllà de la transformació física, aquest projecte de renovació i millora suposa també un reconeixement a l’energia comunitària de la Trini. De fet, les mateixes entitats presents al Passadís les que han treballat conjuntament aquest projecte amb els equips transversals del Pla de Barris i del Districte de Sant Andreu. “Aquest és un dels punts neuràlgics del teixit associatiu del barri, i per això era tan important arreglar-lo i dignificar-lo. Ara l’hem de cuidar”, diu l’Inma. En aquest sentit, el projecte de renovació del Passadís inclou una senyalística amb els noms de les entitats que són el cor que mou la vida del barri. Ara, aquelles parets fosques d’abans llueixen murals de vinil amb il·lustracions del parc de la Trini o la plaça del barri, però, sobretot, estan cobertes de dibuixos de centenars de persones joves, grans, petites, de tot color i condició.
“És la gent de barri. Sí, als dibuixos hi ha força gent. La idea és agafada una mica del llibre On és Wally” riu l’Albert Penado, l’artista que ha fet les il·lustracions dels murals. “Aquest barri té una qualitat especial: la seva vida associativa. I des del principi va quedar clar que això s’havia de reflectir en les parets d’un lloc com aquest”, explica. Entre ell i les persones de les entitats del Passadís van anar treballant en la definició dels espais del barri a il·lustrar en els vinils, i van anar acordant i acotant les imatges que quedarien reflectides als murals. “La veritat és que va ser fàcil. Entre tots vam anar sumant idees i punts de vista, i el resultat ha estat bo”, diu Penado.
Després de tant de temps de pensar-ho, de somiar-ho i de treballar-ho, el nou Passadís, per fi, és una realitat. És el nou orgull del barri. Però la lluita no acaba mai. Pel veïnat de la Trini aquest projecte no és un punt i a part. És un punt i seguit. “Hem fet un molt bon rentat de cara, i estem molt contents. Però ara toca continuar amb les millores, i fer arranjaments als locals”, explica Yolanda Benítez, de Triniteiros, una de les entitats amb espai al Passadís, que està present en totes les celebracions i trobades a la Trinitat Vella, sigui la Cavalcada dels Reis D’Orient, Carnestoltes, les festes del Barri, de la Mercè o el Dia de l’Orgull Gai: “descansem a l’agost i prou!”, riu. I ja més seriosa, conclou: “s’ha dignificat l’espai exterior. Ara toca dignificar els interiors dels locals de les entitats. Són llocs on es treballa per la gent el barri, i així s’ha de fer”.