El Pla de Barris desenvolupa un projecte d'aprenentatge de logística que posa en valor el paper de les dones en sectors masculinitzats.
A vegades vivim en un cercle fosc i no veiem sortida. Hem de trobar una feina per viure, però no tenim experiència, o no tenim gaire formació o ens falten documents per poder treballar. A vegades ens passa tot això a la vegada. I no tenim gaires expectatives de futur.
Des de fa un temps, el Pla de Barris ha posat en marxa un innovador projecte laboral, proactiu i arrelat a la realitat quotidiana de les persones del barri que necessiten sortir d’aquest cercle. Persones de situació d’atur o precarietat laboral, que busquen un canvi de destí, un horitzó estable, més lluent i càlid pel davant.
El projecte de Logística del Raval ofereix una formació personalitzada per aprendre la professió de logística i ciclologística, per fer pràctiques laborals i per trobar feina en aquest sector. Però no és un curs més i ja està: s’ha pensat tot un itinerari comunitari que combina teoria i pràctica, fins al moment d’incorporar-se a la feina, on es rep una atenció directa i personalitzada, una formació amb acompanyament de cara a la inserció laboral. I també incentiva aquesta formació especialment a les dones, en un el sector laboral tradicionalment molt masculinitzat.
Cooperació, sí, competitivitat, no
Mariam i Johanna Ivette ja han acabat el curs i estan fent les pràctiques a la cooperativa de ciclologística Les Mercedes, al preciós passatge de la Pau, no molt lluny de l’estàtua de Colon. Passada ja l’hora del migdia, descansant un moment, amb altres companyes -totes dones-, entre caixes, ‘toros’ i bicis, se les veu contentes. Han acabat la jornada per avui, però la seva formació no acaba aquí. En una estona, la Mariam, d’un poble prop de Tànger anomenat Ksar el-Kebir, marxa a l’autoescola per treure’s el carnet de conduir. “A mi m’agrada molt treballar, aprendre coses. No sabia, per exemple, que les estanteries podien tenir noms tan diferents o que hi ha més de 10 sistemes de magatzematge”, explica rient.
Parlant sobre l’experiència del curs, al seu costat, Johanna Ivette reflexiona: “no era conscient que era una àrea tan masculinitzada. Alguns companys no acabaven de veure bé que nosaltres ens forméssim amb ells. Feien comentaris. Deien ‘les dones no fan això’. Però la veritat és que a l’hora d’acabar el curs hem tingut millors resultats les dones”, diu.
Johanna Ivette ho té molt clar: “encara hi ha molts prejudicis. El saber no està condicionat per gèneres ni cultures. Fa falta molta educació i comunicació per entendre que homes i dones, persones d’aquí o d’allà, no s’han de sentir amenaçats els uns pels altres. Al contrari: és un plus! Per créixer tots junts i millor, s’ha d’evitar la competència i incentivar la cooperació”, subratlla.
Mariam escolta a la seva companya i llavors explica: “al meu país encara hi ha alguns homes que quan porten a la seva esposa al metge, volen que les atengui una doctora dona, però, a la vegada, no volen que les seves filles estudiïn res!”.
Totes dues estan d’acord: el temps en el qual la força bruta era fonamental en el treball de magatzem és història. Quasi tot està ja robotitzat. Fins i tot les estanteries són mecanitzades. I juntes recorden el que els deia el professor del curs a classe: “no és qüestió de força, sinó d’intel·ligència”.
Present i futur de la ciutat
En els cursos de logística i ciclologística s’aprèn a dur a terme les activitats auxiliars de magatzem, recepció, desconsolidació, ubicació bàsica, preparació i expedició de càrregues i descàrregues, de forma coordinada i en equip; el carnet d’operador/a de carretons frontals i retràctils, i l’obtenció del carnet de conduir B.
Aquesta formació, que ja l’han desenvolupat 45 alumnes, inclou 5 places específiques per persones en situació irregular administrativa i que el projecte ajuda a regularitzar i a aconseguir l’obtenció del NIE.
Claudia, que va formar-se en Ciclologística, ha obtingut el carnet d’operària de toro mecànic i de traspaleta elèctrica (la maquinària utilitzada pel trasllat i ubicació de palets a magatzems, vehicles de càrrega, etc). Diu que prenent tot això, “entens la importància de la logística en totes les àrees laborals”. Li agrada la combinació de la logística i el ciclisme, perquè suposa sumar esforços en “el tema de la mobilitat sostenible i eficiència en el lliurament dels paquets, articulats en noves tecnologies, i permetent la reducció de l’impacte laboral”, explica. Claudia, de procedència colombiana, troba interessant aquest enfocament que suma professionalitat, mobilitat i sostenibilitat. “És apassionant, rellevant i ofereix oportunitats”, diu. Claudia, jove de procedència colombiana, sap molt bé que aquesta és una línia de present i futur, on hi ha molt per fer i per aportar, aquí a Barcelona, i a altres grans ciutats del món.
El projecte de Logística del Raval, impulsat per Pla de Barris i coordinat per la fundació Tot Raval i Impulsem, es desenvolupa en col.laboració amb entitats de la Xarxa Laboral i Colectic, Camins Fundació, Casal dels Infants del Raval, Avalot, AMIC UGT, Barcelona Activa i districte Ciutat Vella.