El Programa d'abordatge contra la solitud no volguda desenvolupa activitats de caràcter Esportiu i cultura per contribuir al foment de les relacions comunitàries i per ajudar a combatre la solitud no desitjada.
Quan a vegades pensem que aquesta és una època de relacions impersonals de presses i automatismes hem de recordar que fer les coses amb un cert temps i dedicació pels altres fa una sensació imbatible de càlida comunitat.
Per això des de Pla de Barris van pensar que podia ser bona idea posar en contacte a nenes i nens de les escoles del barri amb persones grans que a vegades se senten soles. Dit i fet: des del projecte Menjallibres que proporciona la lectura i l’escriptura entre alumnes de Primària i Secundària van demanar a algunes nenes i nens que agafessin llapis de colors i pensessin a escriure a algunes persones de la tercera edat del barri. I, d’altra banda, des del projecte de Solitud no Volguda, es va explicar a les persones que participen del programa d’estar atents a l’arribada d’aquestes cartes infantils que ells han de contestar.
El resultat és l’inici d’una nova aventura, diferent i emocionant per petits i grans. És el principi d’una relació en format epistolar que, per la via de cartes i dibuixos porta als més jovenets a explicar i preguntar coses del barri i de la vida als més grans, amb respostes sàvies i amigables -algunes amb fotos i tot- plenes d’humor i tendresa, per part d’aquests. Són cartes d’anada i tornada, de petits a grans i tornar a començar, amb un fil conductor comú: el gust per les històries reals o imaginades, i la passió pel barri.
Entre ells parlen de menjars favorits, de les activitats que més els agraden, dels racons de Ciutat Meridiana més estimats, i d’algunes històries del passat, del present i del futur. A la seva carta als seus joves amics, Margarita -la seva signatura és el dibuix d’aquesta flor en un punyent color taronja- explica que ells ara tenen molta sort perquè abans no hi havia piscina al barri i havia de portar els seus fills ben lluny per poder nadar, que li encanta anar a la biblioteca Zona Nord-Mària Sánchez, llegir poesia, llibres d’Història “i també fer mandales amb les seves amigues”. Nuria els escriu explicant que sempre li ha agradat molt ballar, cosir, jugar amb els seus sis nets i fer broma amb tothom. Després els anima “a estudiar molt per ser bones persones, respectar als grans i tenir bons treballs”, pregunta pels seus esports favorits i confessa que li encanta intercanviar cartes “però m’agradarà encara més veure-us en persona”.
Altres persones grans han rebut dibuixos dels més petits. Per exemple, Sabina es pinta somrient, ben guapa, amb ulls grans i ulleres blaves, amb cabells llargs, clip i samarreta amb un sol de colors, descrivint-se així a ella mateixa: “Hola, soc Sabina, m’agrada llegir llibres, també dibuixar coses naturals. I el que sempre faig és mates”. I el grup de grans li contesta que continuï així, pintant tan bé, perquè “és una artista”.
I en un altre intercanvi epistolar, una nena es presenta dient: “el meu nom és Bàrbara. M’agrada molt llegir, dibuixar, pintar i gaudir de la mar. Soc una Menjallibres més!” i es fa un retrat preciós, a llapis, amb cabells llargs i ulls que tot ho qüestionen.
Menjallibres és un programa que desenvolupa el gust per la lectura a les etapes inicials d’aprenentatge de nenes i nens que es porta a terme als territoris amb Pla de Barris de la ciutat de Barcelona.
El Programa d’abordatge contra la solitud no volguda desenvolupa activitats de caràcter Esportiu i cultura per contribuir al foment de les relacions comunitàries i per ajudar a combatre la solitud no desitjada.