“L’art deriva del desig d’una persona de comunicar-se amb un altre”, deia el pintor norueg Edvard Munch. Per despertar les ganes d’aprendre cal trencar barreres i entrar en comunicació amb infants i joves. Per això l’art, que apel·la al cor de l’íntima humanitat de les persones, és una formidable eina pedagògica.
Han passat set anys de la primera Caixa d’Eines, un programa del Pla de Barris, que va començar amb un doble objectiu, incidir en l’accés d’infants i joves dels barris més vulnerables a la cultura, i fomentar/promocionar la pràctica artística dins el currículum educatiu. I ho fa posant en marxa un equip transversal i coral on hi ha el Consorci d’Educació de Barcelona, l’Institut de Cultura de Barcelona i Pla de Barris, comptant amb els centres educatius implicats així com els diferents tècnics dels districtes i els equipaments i entitats de barri.
Al llarg de tot aquest temps Caixa d’Eines ha fet servir les arts -música, circ, audiovisual, arts plàstiques, etcètera- com un artefacte socioeducatiu i de desenvolupament d’infants i joves. És una realitat inqüestionable que ha arribat a una cinquantena d’escoles i instituts. El projecte també ha impulsat la relació amb l’entorn, la idea de cohesió i fer xarxa amb el barri, reconvertint espais escolars en moderníssimes sales de cultura amb programació estable per tot el veïnat i, també, és clar, per gaudi del mateix alumnat.
Si en el primer Pla de Barris Caixa d’Eines va ser un banc de proves i va escalfar motors, en el segon es va enlairar: el projecte va arribar a cinquanta-cinc centres educatius amb col·laboració amb més de seixanta entitats culturals. En aquesta nova fase, va voler impulsar l’acompanyament als docents en el procés de renovació pedagògica i el reforç de la relació amb les famílies. Es va diversificar les fórmules d’intervenció segons el centre i, com l’objectiu és garantir la igualtat d’oportunitats a infants i joves, es va posar en marxa Extra, Extra!, un projecte d’activitats extraescolars gratuïtes relacionades amb l’art i la ciència.
Trobada i reflexió
Ara, amb el tercer Pla de Barris, és bon moment per fer balanç i reflexionar sobre les noves prioritats pels pròxims quatre anys. Continuarà la idea-motor d’afavorir el treball amb l’alumnat de competències socioculturals, afectives, relacionals i comunicatives, i la transmissió de valors positius com la cooperació, la solidaritat i el compromís amb la comunitat i el seu entorn.
El projecte, ja consolidat, vol afinar el seu camí: mirar d’evitar el sobreesforç entre els docents i consolidar el compromís del sector artístic i educatiu. A la vegada, vol tenir una durada continuada en el temps, de manera que la seva incidència sigui més profunda i estable entre l’alumnat.
Però, ¿és realment necessari l’art en la formació de les persones? En la jornada de trobada de reflexió del projecte Caixa d’Eines celebrada el passat dijous 27 de juny a la Fabra i Coats va quedar clar que sí. “L’art ajuda a fer pausa, ens dona temps i té un efecte sanador. És un espai per qüestionar, per pensar, per trobar noves formes de relació. I això forma part del procés educatiu de les persones”, va dir Fernando Hernández, catedràtic emèrit de la Facultat de Belles Arts de la UB, doctorat en Psicologia i formador de professors de tots els nivells educatius. “L’escola és el lloc de futurs, en el que està per fer, i aquest és l’espai de l’art, els altres aprenentatges són certeses”, va dir per la seva part Àngels Margarit, ballarina, coreògrafa, pedagoga en l’àmbit de la dansa i directora del Mercat de les Flors.
Davant de més d’un centenar de persones implicades en el projecte Caixa d’Eines -professorat, artistes, entitats i centres culturals i de l’Ajuntament-, Fernando i Àngels van participar conjuntament en un diàleg per reflexionar sobre el paper de les arts en l’ensenyament. “S’ha d’incentivar la noció d’imaginació, si no caiem a la trampa d’habitar espais de conformitat”, va subratllar Fernando, en la mateixa línia que Àngels. La idea és que en activitats relacionades amb el circ, la música, la dansa o el teatre es trenca amb l’educació purament acadèmica, intel·lectual i es dona entrada a l’expressió del cos, els sentits i les emocions, una pràctica democràtica i igualitària de primer ordre, donat que tot això ho tenim tothom. “La vida necessita alliberar-se, obrir-se, i a través de l’art infants i adolescents connecten amb les seves vides i les dels altres, i els dona qualitat de concentració diferent, segons Fernando i Àngels.
“L’art no canvia res, però et canvia a tu”, va dir un cop el cineasta nord-americà David Lynch. L’acte a Fabra i Coats va acabar amb un exercici de confiança entre persones -caminant a cegues, de la mà d’un altre que et cuidarà- i en un taller d’idees per entendre que educació i cultura també s’han de recolzar i anar juntes.
Si avui ja és demà (tal com va explicar a l’acte una professora que li va dir un alumne seu de Quart de Primària), per aquests nous anys, a les aules i fora d’elles l’art pot ser una eina de transformació social, una eina de pràctica política per imaginar futurs. Un estri per encarar temes com la crisi climàtica, l’ecologia, la mirada colonial de l’educació o l’expulsió del veïnat dels barris per la crisi d’habitatge, un dels problemes que apunten els alumnes de l’institut Montjuïc -participants del projecte Caixa d’Eines amb el suport del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB)- a la cançó Un lloc per ser feliç.