Alumnes de la Verneda i la Pau i del Besòs Maresme aprenen a pensar de forma crítica a través de l’estudi de curtmetratges
El cine és emoció, imaginació i somnis. També és una experiència col·lectiva, que fa comunitat. Junts, davant d’una gran pantalla, descobrim paisatges i respirem les aventures i desventures dels protagonistes. Tot això es va poder viure a la Gran Final de Cine, Celebrada el mes de maig a la sala la Pau, ubicada a l’escola del mateix nom.
Aquella tarda, petits, família i veïnat de totes les edats van gaudir de curtmetratges com Por de volar, de Conor Finnegan, o Ocell, de Maximilien Bougeois i amics. El primer explica en 9 minuts la història d’un ocell que busca empenta i valentia dins seu per fer el que realment desitja: volar (i no baixar del seu niu per unes escales!). El segon, narra en sis minuts les hilarants aventures i desventures d’una mena d’estruç intentant prendre cura del seu ou, que al final esdevindrà pollet. Són curts que parlem sobre l’instint de protecció, sobre la por, sobre els moments de canvis o sobre l’alegria d’aconseguir fites ajudant-nos els uns als altres.
Aquella tarda de cine de maig ja es va acabar, però, com ara les històries del cine, també va tenir un començament.
Des de fa un temps els alumnes de 3r, 4t, 5è i 6è de les escoles públiques de la Verneda i la Pau (Els Horts, Arc de Sant Martí, la Pau i la Palmera) i l’escola Prim del Besòs i el Maresme formen part de Barris de Cine, un projecte al voltant del cinema. Al llarg del curs veuen i estudien curtmetratges, aprenen qüestions tècniques relacionades amb el llenguatge cinematogràfic. També aprenen quines emocions potencien i quins missatges volen explicar aquestes obres de curta durada, impulsant una la mirada crítica.
“Amb l’ús dels curtmetratges a les aules s’obre un món, perquè podem parlar i investigar moltes coses: lectures, debats, preguntes i reflexions al voltant de les temàtiques… Ensenyem a ‘llegir’ el que veuen. I més enllà del curt, això és extensible a continguts d’altres pantalles, a la publicitat, al que veuen als mòbils etc”, diu María Neira, tutora de 5è de l’Escola La Pau. “Amb tipus d’activitats així, l’alumnat aprèn que darrere de qualsevol contingut digital hi ha persones, i comencen a entendre que som nosaltres els que hem de controlar un mitjà audiovisual, i no a revés”, diu.
És un espai d’aprenentatge que, al voltant del cinema, vol congregar a famílies, a les AFES, fer més xarxa, impulsar les relacions i la socialització al barri, expliquen a Pla de Barris.
Organització d’entrades, cartell i debats
Més enllà del contingut de les pel·lícules, al llarg del curs es prepara la sessió de tarda de la Gran Final de Cine al barri. Els alumnes fan una selecció dels curts que han trobat més interessants i, també, coordinats en petits grups, preparen tot el procés de la sessió: fan les entrades, els cartells de comunicació, treballen la presentació dels curts i el debat posterior.
“El cinema dona oportunitats educatives molt diferents: la diversitat de persones i d’històries, el llenguatge cinematogràfic, els valors, l’expressió oral i escrita, càlcul de temps etc”, explica Blanca Almendáriz, membre del col·lectiu TARA, especialitzat en projectes de divulgació del coneixement sobre els llenguatges visuals i el gènere.
“A classe expliquem com es generen les imatges i els diferents usos que es poden fer de la pantalla. La idea és educar la mirada per adquirir consciència de forma crítica. I ens agrada subratllar molt el fet social del cinema, que possibilita un espai comunitari d’intercanvi i escolta”, explica Blanca.
Barris de cine forma part de, un programa de Cultura i Educació del Pla de Barris de l’Ajuntament de Barcelona i és un projecte impulsat per les entitats MODiband i Tara, especialitzades en educació i cinema.
El programa Caixa d’Eines. Programes de Cultura i Educació del Pla de Barris de l’Ajuntament de Barcelona, que centra la seva acció en la introducció de pràctiques artístiques dins el currículum escolar, amb l’objectiu de reduir les desigualtats culturals, articulant l’educació formal, la no formal i la comunitat, en base a quatre pilars: la transversalitat, l’equitat, el co-disseny i la sostenibilitat.