El pla dels barris de Barcelona

Esteu aquí

Torna

Un lloc al món

27/08/2024 - 09:08h

El projecte Miralls migratoris explica l'experiència de migrar i formar part del barri del Poble-sec

El projecte Miralls migratoris explica l’experiència de migrar i formar part del barri del Poble-sec

La nostra història ve de lluny, està lligada al passat. D’on venim – els territoris, els primers paisatges i carrers de les nostres famílies, dels nostres avantpassats llunyans- forma part de la nostra identitat, i ens anem construint a partir d’això.

“El meu pare era pastor a la muntanya. Jo sempre ho recordo i, a la vegada, jo soc d’aquest barri, de Poble-sec, aquí vam venir el 1962, l’any en què aquesta ciutat va quedar tota nevada”. Qui explica tot això, un matí de juliol, al Dau al Sec, el preciós teatre comunitari del barri, és l’Eudosio. “No podem oblidar d’on venim”, segueix, mentre part de les seves veïnes i veïns, tots asseguts en rotllana al centre del teatre l’escolta. I l’entenen. Uns van venir del sud o l’oest d’Espanya, altres des de Bangladesh, des d’Argentina o Xile. Tant se val. Aquest matí de juliol, un darrere l’altre, dones i homes, uns de ben grans i d’altres de molt joves, comparteixen i conversen sobre l’experiència de la migració.

Aquesta és l’última cita de treball conjunt fins després de l’estiu. El pròxim 12 de setembre a les 18.30 h, al centre Cultural Albareda del barri, al carrer Albareda 22-24, tot el barri té una cita per anar a veure l’exposició Miralls migratoris, i així conèixer moltes històries personals i col·lectives de veïnes i veïns relacionades amb el fet de migrar i fer del Poble-sec el teu nou lloc al món.

Miralls migratoris és un projecte que vol donar a conèixer i difondre l’experiència de la migració al barri, a través dels protagonistes que han contribuït a l’evolució i la configuració del Poble-sec i dels seus habitants. Els objectius d’aquest projecte és difondre els moments migratoris valorant el veïnat i la seva vivència; fomentar la memòria col·lectiva del barri al voltant de la immigració i promoure el diàleg intergeneracional i intercultural.

Per tren, vaixell, avió o autocar

Traslladar-se, migrar, moure’s és un fet habitual. Ho fan els animals, ho fan les plantes, i també, és clar, ho fan les persones. Ara i sempre. Per la Dani, arquitecta i paisatgista xilena, veïna del barri des de fa més de set anys, aquest projecte la va fer ser conscient del procés de migració. Li ha donat l’oportunitat de reflexionar. “És curiós, però a casa meva, a Xile, també era un barri a tocar d’un turó, igual que aquí a Montjuïc. I això m’ha portat a pensar en el passat i el seu paisatge, en la idea de barri urbà i barri de muntanya. I en la relació d’aquesta espècie de família extensa que és el veïnat”, relata Dani.
Ara i abans, en diferents onades, el barri ha anat acollint famílies, parelles, persones soles plenes d’il·lusió -i també dubtes i temors- per arribar a una terra on viure fos una mica més senzill, més esperançador. Per tren o vaixell, per avió o autocar, al llarg del temps, van arribar buscant una porta oberta cap al futur.

Monira és una dona d’uns trenta anys, nascuda a Bangladesh. Parla català, castellà, bangla, urdú “i també una miqueta d’anglès”, diu rient. Mentre explica la seva història, Monira somriu molt, probablement gràcies a la seva empenta i la seva extraordinària força de voluntat. Quan era menor va patir un matrimoni forçós, però va aconseguir alliberar-se d’un destí dolorós. És veïna del barri des de fa molt de temps, tant com per recordar que abans “la gent era molt més racista, i ara bastant menys”. Diu que viu contenta i en pau, que els pensaments negatius dels altres ja no l’afecten més, i que ha decidit rodejar-se de persones positives, aquí a Barcelona o al país asiàtic. “A vegades torno a Bangladesh, però per vacances. Jo ja soc més del Poble-sec que d’allà”.

Richard és nascut a Regne Unit. De jove, el primer dia del mes primer de 2011 va venir de visita a la ciutat. Va conèixer el David i va pensar que viuria un amor de vacances, però es van acabar casant, i ja porten tretze anys junts. És professor i també és drag queen, i a través de la comunitat drag -que fan molts espectacles per fer fundraising per causes solidàries- ha conegut a moltes persones catalanes, de Turquia, de França o de Sud-amèrica. I són com una segona gran família. Li encanta el Poble-sec: “està a prop de tot, al costat de la muntanya”, diu. Troba que és un barri petit, acollidor -i també segur per persones LGTB- en una gran ciutat.. “Vaig molt al Regne Unit per visitar a la família, però quan parlo de tornar a casa em refereixo a tornar aquí, al Poble-sec”, diu.

Maria té més de vuitanta anys i s’emociona quan recorda el seu pare lleidatà, militar de la República, un home que va patir el franquisme i va passar por. La seva mare, nascuda a Sòria, era forta i valenta. “Era una lleona, que quan no estava lluitant per una cosa era per un altre”, diu. Maria és del Poble- sec de tota la vida, i li agrada molt perquè és com un petit poble. La coneixen a totes les tendes i comerços, i té quatre amigues -totes viudes ja- que es cuiden les unes de les altres. “Mai marxaria d’aquí, em trobaria perduda”, explica.

Barri estimat

Cada persona té la seva pròpia història intransferible, però, a la vegada, hi ha el fil comú de pensar el barri del Poble-sec com un territori estimat, de trobada i convivència. “Recordo que abans hi havia barraques, sí, però es parla molt de la pobresa d’aquell temps i poc de l’honradesa d’aquella gent”, explica Josep, del Centre de Recerca Històrica del Poble-sec CERHISEC.Gràcies a aquesta associació i a veïns com el Josep, a la seva recerca de fotografies, vídeos i històries, la memòria del barri es conserva i es difon en projectes com aquest Miralls migratoris. “És que és exactament com el lema que teníem a l’escola: la diversitat crea riquesa”, reflexiona llavors Isabel, exdirectora del CEIP Poble-sec, també veïna del barri, aquest matí de juliol al Dau al Sec, el teatre comunitari del barri, un projecte de l’actriu, directora, productora i pedagoga Mercè Managuerra.

“La veritat és que aquest projecte sobre la migració és una experiència compartida molt xula, perquè treus el que tens dintre i que fa molt de temps que no has explicat o pensat”, reflexiona finalment Eudosio. I tots estan d’acord.

Miralls migratoris és un projecte comunitari compartit i desenvolupat pel Centre de Recerca Històrica del Poble-sec (CERHISEC) i l’associació cultural Conversas BCN, conjuntament amb el Pla d’Acollidaper a Tothom, de la Coordinadora d’Entitats del Poble-sec i sota l’imuls i finançament de Pla de Barris del Poble-sec, amb el suport de districte Sants-Montjuïc.

Més informació