El Pla dels Barris de Barcelona

Esteu aquí

El Besòs i el Maresme

Originàriament, i juntament amb els altres barris que ara denominem del Fòrum, el barri de Besòs- Maresme formava part de Sant Martí de Provençals. El 1858, l’exèrcit espanyol hi construí el Castell de les Quatre Torres com a escola d’artilleria, convertint-se en punt de referència pel barri. Durant el segle XIX comptava amb un potent teixit industrial a la zona de Poblenou , mentre que la zona de La Verneda es mantingué agrícola.

On es troba el Museu Blau del Fòrum es donaren els tristos afusellaments de presoners de la Model i la presó de les Corts produïts sota el règim del dictador Franco i que no s’aturaren fins l’any 1952. Tristement, es cometien sense cap  judici militar previ i on encara es trobava el Castell de les Quatre Torres, varen ser afusellades 1.734 persones i 11 d’elles dones.

Ara bé, si es fes una mirada retrospectiva sobre el territori que ocupa el barri actual cap a mitjans del segle XX, conegut com el Bosquet de Sant Martí, ens trobaríem amb extensions de camps de conreu i cases rurals regats per les sèquies de la Madriguera i de la Verneda, restes d'un antic braç del riu Besòs que desembocava al Camp de la Bóta, convivint amb una altra realitat, la que es donava on ara es troba al recinte firal del Fòrum i la platja, una zona coberta d’edificacions fetes de restes de construcció i altres materials absolutament precàries. 

Pel que fa al territori  del Besòs i el Maresme, les barraques es distribuïen en els següents enclavaments: el dePequíno barriada de la Mar Bella i de Nou Pequín, en l’actual Parc del Fòrum i denominats així perquè els primers habitants en varen ser els servents filipins dels soldats que tornaren de la guerra de Filipines de l’any 1898; el del Camp de la Bota, que reb el seu nom pel turó (“butte” en francès) on els  soldats francesos feien pràctiques de tir el 1808 i que estaria  ubicat a l’antiga desembocadura del que havia sigut la Riera d’Horta  i avui Rambla Prim i el del Parapeto, ja en el terme municipal de Sant Adrià . Aquests formaven part dels altres nuclis que es trobaven al llarg del litoral barceloní.

Així com els orígens del Camp de la Bota els trobem en els antics pobladors de Pekín que s’hi traslladaren a causa dels temporals de llevant que soterraren el barri, les cases del gas, el Somorrostro i del Bogatell, una bona part dels seus habitants provenien dels moviments migratoris que es donaren cap els anys 50 i s’hi instal.laren degut a la minsa capacitat de la ciutat per poder-los garantir un sostre. Per resoldre aquesta situació de dèficit urbanístic, entre els anys 1958 i 1967 s’inicia la construcció de dos polígons residencials (el del Maresme, de promoció privada i el del sud-oest del Besòs, promogut pel Patronat Municipal d’Habitatge) per allotjar bona part de les persones que provenien de les barraques i els treballadors provinents majoritàriament del sud de l’Estat espanyol. El resultat de la seva ràpida i barata construcció fou l’aparició de problemes estructurals i aluminosi en aquests edificacions mancades d’espais públics, serveis i equipaments suficients.

Més endavant, tot i la construcció de la Rambla Prim i el desallotjament de les barraques que comportà la recuperació del Front Marítim, el perfil del barri es mantingué més o menys igual. L’any 1995 s’inicia la substitució dels edificis afectats per aluminosi a través del programa de remodelació de barris, construint 429 habitatges nous fins l’any 2010. Amb l’arribada del Fòrum de les Cultures (2004), s’experimenta una gran transformació al barri: s’ultima l’últim tram que feia arribar la Diagonal al mar, tal i com havia estat projectada en origen per Idelfons Cerdà; on es trobava el camp de la Bota s’hi estableixen la major part dels equipaments del Fòrum i s’inicia el procés de definició del sector de Diagonal-Mar. 

El barri del Besòs i el Maresme està en procés de viure importants transformacions. Juga al seu favor la seva proximitat a un dels dos grans sectors de 22@ i la revitalització al voltant de la zona del Fòrum de les Cultures. Ja s’estan portant  a terme nous projectes de reactivació urbanística i de nous equipaments i ja compta amb la construcció del nou campus de la Universitat politècnica (2016).