El Pla dels Barris de Barcelona

Esteu aquí

Història de Trinitat Nova

Els primers canvis urbanístics a la Trinitat Nova

En els seus inicis, Trinitat Nova era una zona completament dedicada a l’ús agrícola i a l’explotació de pedreres. No és fins  el segle XIX que es comencen a produir els primers canvis urbanístics en el barri, amb la construcció d’un aqüeducte(1825) que serviria per la canalització i abastiment d’aigua provinent de Collserola a la resta de la ciutat i l’any 1854, de vies fèrries que connectaven Barcelona amb el Vallès i que separaren els dos barris de Trinitat Nova  i Trinitat Vella. El 1893 s’inicia una ambiciosa obra hidràulica – l’aqüeducte Alt de Montcada- que mai es durà a terme i de la que tan sols resta l’arc del Pont dels Tres Ulls, una estructura d’uns 40 metres de llarg per uns 5 m. d’amplada.

A inicis del segle XX s’estableixen  algunes indústries com La Teneria Ibérica de Sant Andreu de Schmidt i Cia. Entre 1915 i 1917 es construeixen  dues   infraestructures  fonamentals per posar en marxa l’aqüeducte: La Casa de l’Aigua de Trinitat Nova i dos anys més tard, la de Trinitat Vella, connectades  a través d’una galeria per sota la Meridiana i que actualment  s’han convertit en un Centre d’equipament cultural i d'interpretació de l'aigua i d'educació ambiental.  D’aquesta manera s’ assegurava  la distribució d’aigua en bones  condicions higiènico-sanitàries- després del brot de tifus que es patí l’any 1914- en una Barcelona en plena expansió industrial. En aquest període, a Trinitat Nova es realitzen els primers projectes d’urbanització que es veuran frenats per  l’inici de la Guerra Civil.

Els anys 50

Els anys cinquanta venen marcats per l’arribada d’una forta onada migratòria provinent, en gran part, del sud de l’Estat espanyol i , en conseqüència,  per la construcció de blocs i edificis a gran escala: en una decàda, es promouen uns tres –mil habitatges per obra del Patronat Municipal de l’Habitatge, l’Obra Sindical del Hogar i l’Instituto Nacional de la Vivienda, per acollir més de 15.000 persones. Aquests canvis urbanístics fets sense una bona planificació fan de  Trinitat Nova un barri amb escassos equipament i problemes d’urbanització vial.

Els anys 70

Durant els anys 70 es creen habitatges  tipus bloc separats entre ells per espais enjardinats. És en els anys 90 que es detecta aluminosi en alguns edificis del barri,   i que obliguen a fer rehabilitacions i a resoldre’n problemes estructurals. L’any 1996 s’inicia un pla de regeneració urbana i social (Pla Especial de Reforma Integral del Barri_PERI). Més endavant, s’elabora el Primer Pla comunitari de la ciutat i es porta a  terme un projecte de regeneració urbana , la Iniciativa Urbana Trinitat Nova,que comporta canvis per la trama urbana i en la millora de vida dels veïns i veïnes. Amb l’arribada de les línies 3,4 i 11 del  Metro ha millorat notablement l’accessibilitat al barri, connectant-lo a la resta de Barcelona.

La Trinitat Nova avui

Actualment s’estan duent a terme una sèrie d’actuacions , en gran part cofinançades per l'Ajuntament de Barcelona i el Fons Europeu de Desenvolupament Regional (FEDER), que busquen millorar les condicions del barri. Algunes d’aquestes iniciatives passen per la rehabilitació i la creació d’un itinerari que connecti  la Casa de l’Aigua amb el Castell de Torre Baró i el parc de Collserola ,l’activació de la zona de les Feixes, millores urbanístiques  i d’equipaments i la posta en marxa de programes sòcio-culturals  que ajudin a la dinamització de Trinitat Nova.