El Pla dels Barris de Barcelona

Esteu aquí

El Bon Pastor i Baró de Viver

El Bon Pastor

La història de Bon Pastor ve marcada per la construcció del Rec Comtal (segleXII), que gràcies a l’aportació de la Mina de Montcada (s.XVIII), augmentà  el seu cabdal significativament. En el seu recorregut fins al centre de la ciutat –on varis del s seus torrents desembocaven al Riu Besòs-, alimentava la industria molinera, l’activitat agrícola de regadiu , els horts i els safareigs, però també era usada per assaonadors , fàbriques d’indianes , per l’ús d’aigua de boca i per la neteja del clavegueram de la ciutat .

El barri de Bon Pastor s’originà físicament on confluïen el Torrent d’Estadella amb el Torrent de Sant Andreu i s’anirà configurant en diferents barriades amb caràcter propi: La Barriada Sanchís , la Barriada d’Estadella, Les Carolines ,les Cases barates (Grup Milans del Bosch)i la construcció de blocs promoguts per la Comissió d’Urbanisme. L’aleshores alcalde de Santa Coloma i industrial Enric Sanchís regalà el solar on s’hi troba l’església del Bon Pastor .

L’any 1929 es construeixen les 784 cases barates Milans del Bosch per allotjar a la  població obrera vinguda del sud del’Estat Espanyol i de les comarques d’interior catalanes. Aleshores, el territori de Bon Pastor presentava la imatge d’aquest nucli habitat per 3000 habitants envoltat de terres de conreu . Els polígons foren creats per l’Instituto Municipal de la Vivienda . 

Després de la devastadora Guerra Civil (1936-1939), sorgeix la figura de Mossèn Cortines  que concilià les barriades de Sanchís ,d’Estadella i de les cases barates i donà  l’inici al barri de Bon Pastor(1940). Més endavant, a l’any  1945 es desvincula  de Santa Coloma per annexionar-se  a Barcelona .

El polígon Industrial neix  a partir de l’emplaçament de la Fàbrica Can Sala (1905) i que es converteix, sens dubte, en una marca d’identitat del barri. L’any 2001 es constitueix l’Associació d’Empreses  del Polígon Industrial del Bon Pastor. Actualment, compta amb una extensió de 121 hectàrees i amb unes 350 empreses modernes i tecnològiques dedicades a varis sectors. Amb la millora de la seva gestió, es preveu convertir el Polígon en eix dinamitzador empresarial del barri del Bon Pastor.

Baró de Viver

L’any 1928 el Patronato de la Habitación de Barcelona , a través del Foment de l’Habitatge Popular ,comprà a la marquesa de Castellvell  52218,52 m2 de la riba del riu Besòs . L’any 1929 s’hi inicia la construcció de Baró de Viver, un conjunt de 344 habitatges unifamiliars  que amb el temps, van anar quedant desvinculats de la resta  de la ciutat, entre el polígon industrial del besòs, els tallers de la RENFE i el riu Besòs. A l’acabar la Guerra Civil, algunes de les cases es van repoblar i d’altres van restar buides fins l’any 1944.

Un dels canvis més significatius va ser el canvi de nom del barri de Baró de Viver, l’alcalde que va exercir a Barcelona durant la dictadura de Primo de Rivera, i que va ser substituït pel nom  de Pi i Margall durant la República. Posteriorment, en temps de la dictadura franquista, es va retornar al nom d’orígen.

L’onada d’immigració  produïda entre els anys 1958-1959 a Baró de Viver, va originar la construcció de nous blocs  que varen ser reformats l’any 1985 sota el Pla Especial de Reforma Interior (PERI).

Amb el temps , el barri de Baró de Viver -situat entre el nus de la Trinitat, el riu Besòs, les vies de sagrera- Sant Andreu i el polígon Industrial de Bon Pastor- va anar perdent connexió amb els altres barris de la ciutat .

L’any 1987 es desenvolupa un pla d’actuació basat en la remodelació del barri, substituint habitatges  construïts el 1956 víctimes de l’aluminosi i altres edificacions com algunes de les cases barates de l’any 1929 i es porten a terme importants intervencions  a la via pública. Entre 1985 i 1999, es substitueixen edificacions per noves construccions com el Gran Saló, o passatge de Santa Coloma, i s’inverteix en la transformació de les ribes del riu Besòs o l’arribada del metro a Baró de Viver.