El pla dels barris de Barcelona

Esteu aquí

El Pla de barris entra en fase d'execuciA? completa el 2018

02/01/2018 - 11:01h

Pla de barris. Es destinen gairebA� 51 milions da��euros per a actuacions en setze barris de la ciutat amb un dA?ficit histA?ric da��inversiA? amb la��objectiu de reduir desigualtats socials.

La metodologia de tots els plans de barri ha consistit en el fet que els veA?ns i les veA?nes sA?n els qui, conjuntament amb l'Ajuntament, planifiquen les actuacions necessA�ries per millorar la vida al seu barri. DesprA�s de tancar la fase de disseny i planificaciA? de les actuacions durant els anys 2016 i 2017, aquest 2018 els deu plans de barri, que intervenen sobre setze barris de Barcelona, es desplegaran i executaran plenament. Durant aquest any s'hi destinen 50,9 milions d'euros que permeten executar 354 actuacions concretes amb l'objectiu de millorar la qualitat de vida del veA?nat. I com ho fan? Amb la reurbanitzaciA? i millora de l'espai pA?blic, amb la inversiA? en nous equipaments i la rehabilitaciA? d'altres construccions i amb una aposta clara per dinA�miques socials que afavoreixen el teixit social, cultural, educatiu i esportiu d'aquestes zones.

PerquA? el Pla de barris “no A�s nomA�s la inversiA? en pedra i espai pA?blic”, ha remarcat el gerent municipal Jordi MartA�. A�s un conjunt d’actuacions que engloben diferents A�mbits: els equipaments amb A?s comunitari, l’eduaciA?, l’economia i l’ocupaciA?, la cultura o l’habitatge. El Pla de barris ha marcat un canvi en la metodologia clA�ssica d’aquest tipus d’inversions, s’ha desenvolupat conjuntament amb el veA?nat i les entitats, que participen en els grups impulsors, i per tant “estan fets des dels barris on es vol actuar i no des dels despatxos”, ha afegit MartA�.

Els setze barris on es desenvolupen aquestes actuacions estan situats a l’eix BesA?s, als districtes de Sant MartA�, Sant Andreu i Nou Barris; a l’eix muntanya, Nou Barris i Horta-GuinardA?; al litoral Llobregat, als barris de la Marina, de Sants-MontjuA?c, i les zones del Raval sud i el GA?tic sud. SA?n barris que “tenen un deute histA?ric da��inversiA?, i sA?n inversions que sa��enfoquen a combatre les desigualtats”, ha explicat la regidora de ParticipaciA? i Districtes, Gala Pin.

Actuacions singulars del Pla de barris

Els 50,9 milions d’euros, destinats a 354 actuacions, aquest 2018 es distribueixen en l’execuciA? de projectes de quatre A�mbits: 130 actuacions en el camp dels drets socials, 76 en educaciA?, 45 en activitat econA?mica i 103 en ecologia urbana. D’aquestes actuacions, perA?, n’hi ha d’especialment singulars per als barris.

  • El BesA?s i el Maresme. Disseny i acompanyament del projecte de menjador social Gregal, que tambA� ha de servir com a pol de foment de l’ocupaciA?. PotenciaciA? del carrer d’Alfons el MagnA�nim com a eix cA�vic i de vinculaciA? amb el futur equipament del Cinema Pere IV, com a nou espai central del barri.
  • La Verneda i la Pau. Reforma del carrer de BinA?far i la via Trajana perquA? esdevinguin un eix cA�vic i d’espai comunitari. RemodelaciA? del casal de la gent gran i nous programes transversals amb ludoteques per fomentar la relaciA? intergeneracional del barri.
  • El Bon Pastor i BarA? de Viver. IntervenciA? integral als polA�gons del Bon Pastor, del torrent d’Estadella i MontsolA�s per dinamitzar les zones industrials del barri.
  • La Trinitat Vella. TransformaciA? del camA� de ronda en un espai pA?blic de qualitat amb diferents usos comunitaris i esportius. Reforma del passadA�s de la Trinitat Vella, que ha de servir de seu de diferents entitats del barri.
  • Zona Nord. Projecte educatiu Educarts, per fomentar dinA�miques per al desenvolupament dels infants als barris de Ciutat Meridiana, Vallbona i Torre BarA?.
  • La Trinitat Nova. Nou institut escola per millorar la qualitat educativa del barri, que fomenta la proximitat i permet la continuA?tat dels alumnes en el pas dels estudis de primA�ria als de secundA�ria.
  • Les Roquetes. Programes per fomentar l’ocupaciA? dels colA�lectius mA�s afectats per l’atur de llarga durada fets a mida. Millores en la mobilitat i l’accessibilitat en l’espai pA?blic.
  • Sant GenA�s dels Agudells i la Teixonera. CreaciA? d’usos comunitaris, millora dels accessos i entorns de Can Soler. Millora de l’espai esportiu comunitari de la Campa.
  • El Raval sud i el GA?tic sud. La recuperaciA? del BorsA� i de Can Seixanta com a equipaments per als veA?ns i les veA?nes.
  • La Marina. ReforA� de la identitat i l’orgull del barri a travA�s de diferents programes de memA?ria, remodelaciA? d’espais d’A?s per al veA?nat i programes culturals.

Transversalitat de tots els plans

I de la mateixa manera que cada pla de barris observa i actua sobre les necessitats concretes dels veA?ns i les veA?nes, hi ha una sA?rie d’accions que sA?n transversals en tot el Pla de barris. Un dels exemples destacats A�s el Programa de rehabilitaciA? en finques d’alta complexitat. Edificis que, tot i tenir unes deficiA?ncies que permetrien accedir a programes i ajuts per solucionar-les, la complexitat arquitectA?nica i de convivA?ncia en aquestes finques fa que no hi accedeixin. El Pla de barris tA� un equip que porta a terme el seguiment d’aquestes finques, des del moment en quA? es detecten fins que se n’executa la rehabilitaciA?.

Aquesta transversalitat tambA� arriba als programes de formaciA? i prA�ctica laboral, als programes educatius emmarcats dins i fora de l’horari lectiu i a diferents actuacions en quA? la participaciA? del veA?nat n’A�s l’eix central, com les marxes exploratA?ries que es fan en cada un dels setze barris amb l’objectiu de detectar les millores necessA�ries de l’espai pA?blic, la recuperaciA? d’espais buits o amb pocs usos i la generaciA? d’espai d’estada per fomentar la comunitat de cada zona.