El pla dels barris de Barcelona

Esteu aquí

Baixen els desnonaments i alhora es multiplica l’atenció als casos de risc

24/04/2018 - 07:04h

Habitatge. Durant l’any 2017 l’UCER va atendre 2.351 noves famílies en risc d’exclusió residencial.

La tasca de detecció, prevenció i mediació de la Unitat Contra l’Exclusió Residencial (UCER) es consolida a la ciutat. Des del 2014 han disminuït un 22% els desnonaments i alhora han augmentat un 245% les famílies que han rebut atenció. Durant l’any 2017 l’UCER va atendre 2.351 noves famílies en risc d’exclusió residencial, xifra que equival a 7.000 persones, 2.377 de les quals eren menors.

VÍDEO. Ada Colau: “Els desnonaments a Barcelona han baixat un 22% i l’atenció ha augmentat un 240%. Els esforços i la inversió municipals són més alts que mai, però cal que l’Estat reguli a favor del llogater en lloc d’afavorir una nova bombolla immobiliària.”

Les dades de l’informe de l’activitat de l’UCER mostren les dificultats per pagar el lloguer com la causa principal del desnonament de famílies. A Barcelona, la problemàtica de la pujada del preu del lloguer té un impacte molt gran perquè el 38% de les llars són de lloguer, i només un 1,5% són lloguers assequibles en habitatges públics.

D’altra banda, hi ha les situacions de tinença en precari amb ocupacions sense títol habilitant, que representen un 36% dels casos. Únicament un 7% de les famílies residien en habitatges de propietat. En gairebé la meitat dels casos, les situacions de risc de perdre l’habitatge es produeixen en habitatges de grans tenidors.

Als districtes on l’UCER ha ofert més serveis d’atenció han estat Nou Barris (390), Sants-Montjuïc (389) i Ciutat Vella (373), seguits d’Horta-Guinardó (276), de Sant Andreu (256), Sant Martí (251) i l’Eixample (217).

Unitat contra els desnonaments

L’UCER és un servei que dona resposta a les situacions d’emergència residencial i treballa juntament amb altres serveis municipals per evitar la pèrdua de l’habitatge.

  • Media amb la propietat per prioritzar la permanència en el domicili.
  • Ajuda a pagar el lloguer i ofereix solucions residencials.
  • Acompanya les famílies afectades.
  • Inicia processos sancionadors en casos de vulneració de lleis.

La tasca de l’UCER s’ha vist afectada per la suspensió de la lleis catalanes 24/2015 i 4/2016, que protegien les famílies vulnerables contra els desnonaments, sobretot els impulsats per les grans financeres i els grans tenidors d’habitatge, i per la dificultat de conèixer els procediments judicials des de l’inici dels processos de desnonament.

L’efectivitat dels protocols que desplega l’UCER per ajudar les famílies que es troben en situació de perdre l’habitatge és cada vegada més gran, i el nombre de casos que es resolen va en augment. Durant el 2017, a més d’atendre 2.351 famílies noves, es van continuar gestionant 917 processos de famílies en situació d’emergència que s’havien iniciat l’any anterior, la qual cosa fa un total de 3.268 procediments.

En un 16% dels casos atesos (218 habitatges), les famílies han pogut mantenir el domicili, que és la prioritat municipal en l’atenció.

En els casos en què això no ha estat possible, s’ha hagut de recórrer a altres recursos, com l’accés a un habitatge nou a partir de la mesa d’emergències en un 18% dels casos; en un 15% s’han pogut establir acords amb la propietat a partir de processos de mediació; s’ha pogut establir un lloguer social a través d’acords amb entitats financeres en un 3% dels casos; en un 7% dels casos, les famílies han accedit a recursos temporals, com habitatges d’inclusió o allotjament en equipaments municipals, pensions i habitacions en espera d’una solució definitiva; en un 1% dels casos, les famílies han pogut quedar-se als seus habitatges gràcies a un acord amb la propietat per incloure l’habitatge a la borsa de mediació; les famílies han estat reallotjades en un nou habitatge de la borsa de mediació en un 1% dels casos.

La mesa d’emergències ha adjudicat, durant el període 2015-2017, 895 habitatges, fet que ha multiplicat per més de dos les adjudicacions respecte al període anterior. L’aportació d’habitatges de la mesa d’emergències ha estat en gran part de l’Ajuntament durant tot aquest període, mentre que la Generalitat hi ha aportat una part més petita, un 29,6% dels habitatges. Aquesta xifra que no s’adequa a la corresponsabilitat que totes dues administracions han de tenir en la gestió de la problemàtica relacionada amb l’emergència residencial que pateix la ciutat.